Ignasi Carbonell

Ignasi Carbonell i Gomis nasqué a Zurich (Suïssa) el 18 de desembre de 1936, en un ambient pessebrístic sitgetà, ja que el seu pare, en Bonaventura Carbonell i Gener, fill de Sitges de l’any 1900, ensenyà els seus fills de fer el pessebre, a Suïssa. Tenien una col·lecció de figures de Martí Castells i Martí, de vàries mides, entre 8 i 15 cm. De nap-buf ja ajudava a muntar el pessebre. Quina feinada!, puix que es tardava alguns dies. Una vegada acabat el muntatge i després d’esmorzar, el menut de la casa, ell, a diari, movia les figures de Sant Josep, el bou i l’ase a la vora del riu perquè pasturessin durant el dia. A la tarda-vespre, tornant d’escola, els retornava a la cova.

De retorn a Espanya, el pare va emmalaltir (1950). L’Ignasi volgué acontentar-lo i, amb els seus primers cèntims guanyats, com a mestre auxiliar de La Salle Bonanova (1954), li va comprar quatre figures. Així es continuà la tradició familiar del pessebre, que tanta il·lusió li feia al pare.

En Ignasi recorda, com si fos avui, la compra d’aquelles primeres figures de pessebre, del figurista Martí Castells, en la tradicional Fira de Santa Llúcia de Barcelona, l’any 1954. Fou la Fira Tri-centenària, i en una de les parades, també quasi centenària, dedicada als germans Castells. Va comprar les quatre figures per vint-i-quatre ptes., i són les més maques del món, segons el seu criteri en aquell moment: eren tres pastors i una pastora (1954). El naixement era massa car. El pare li deia que, sense naixement, no es fa un pessebre. L’endemà d’aquell comentari es decidí a comprar unes figures de naixement més petites i de menys preu, figures d’un cm. d’alçada, i les col·locà dins una Cova. Després les amplià col·locant una lupa al seu davant. Feien el seu goig. Anys més tard, comprà un Descans de la Fugida a Egipte, del figurista escultor Manuel Muns (1958). Ell, amb fe, afegí el bou i l’ase per completar el misteri de la Santa Cova. Així començà la relació amb Manuel Muns i Andreu Muns. Després de complir amb el servei militar, anava comprant alguna figura o grups d’elles cada any, i de mica en mica engrandí la seva col·lecció de figures catalanes i del món.

Els anys de 1986 al 1992, com a vocal del Club IBM, club dels empleats que treballaven a Barcelona, va convocar un concurs, a nivell nacional, de dibuixos de Nadal, i un altre, de Pessebres per a tots els fills dels empleats de l’esmentada empresa.

Des de la seva jubilació del treball (1993), s’ha dedicat a l’estudi històric de la Catedral de Barcelona i a diversos estudis de recerca sobre el pessebrisme. Alguns han estat publicats a El Eco de Sitges i, altres, en els butlletins socials d’especialització pessebrística, a la revista per a empleats de La Caixa, a Catalunya Cristiana, a la revista trimestral dels Monitors Voluntaris de la Catedral de Barcelona i els Butlletins de varies associacions de Pessebristes.

Ha donat conferències com ara:
- Conferència amb amics «d’Hispano-Amèrica del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra» (Badalona) sobre els temes : «El Pessebrisme Català» i «La primera estada de D. Carles I a Catalunya».
- Conferència per als Monitors Voluntaris de la Catedral de Barcelona amb els temes: «El Cor dels Canonges, la seva història», «El Cor dels Canonges, les seves misericòrdies» i « El Cor dels Canonges i la relació amb l’Assemblea dels Cavallers del Toisó d’Or (1519) ». «Un camí de Pessebres per dins la Catedral».
-Una ponència en el Congrés Nacional de Pessebristes a Puerto de Santa Maria, amb el tema: «Tres esglésies pessebrístiques».
- Confèrencia de clausura del temps de Nadal 2004 a Villarrobledo (Albacete), amb el tema: «Evolució històrica del Pessebre».